| |
La història d'aquest Centre
s'inicia el curs 1974-75, moment en què es constitueix
una delegació del Conservatori Professional de Música
de la Diputació de Tarragona, ubicat al Centre de Lectura
de Reus.
El professorat formava part, juntament amb els docents dels
centres de Tarragona i Tortosa, d'un únic claustre; es
tractava, doncs, d'un sol Conservatori amb un sol equip directiu,
però amb tres seus diferents.
La situació descrita perdura fins al
curs 1996-1997 en què, amb data de 12 de juny de 1997,
se signa el Conveni entre el Departament d'Ensenyament de la
Generalitat i la Diputació de Tarragona, amb el qual
s'obté el reconeixement com a Escola de música
de la Diputació a Reus.
En l'organigrama de la Diputació de
Tarragona aquesta Escola forma part de l'Organisme Autònom
Administratiu Conservatori Professional de Música.
La seu actual de l'Escola i Conservatori de
Música de Reus és, des del curs 92-93, el Palau
Bofarull de Reus. L'edifici fou construït el 1770 per l'arquitecte
Francesc Bofarull, germà del propietari Josep Bofarull
i Gavaldà, que va ser Batlle de la ciutat i que va accedir
a la noblesa per mitjà de tres concessions reials.
De l'antic casal, en resta sense modificacions
el Saló Noble, que compta amb una decoració de
frescos al sostre realitzada per Pere Pau Montanyà el
1788.
|
 |
| |
 |
| |
La família Bofarull va residir-hi
fins al 1863. Més tard va ser ocupat per la societat
recreativa "El Olimpo" i el 1936 va ser confiscat
per la FAI. Acabada la guerra va ser ocupat pel Frente
de Juventudes fins que, a la dècada dels quaranta
va passar a mans del Club Natació Reus Ploms.
El 1986 va ser comprat per la Diputació de Tarragona
a fi de restaurar-lo i establir-hi la seu del Conservatori. |
|
|
|
|
| |
 |
| |
|
|